La historia (brevísima) de una ficción: Elisava compra una servilleta de Mariscal

Una historia curiosa. Con un grupo de alumnos de Cuarto Curso de Elisava (asignatura Arte Contemporáneo) decidimos realizar un fake (difundir una noticia ficticia) que consistía en que Elisava había comprado, por 95.000€, la supuesta servilleta en la que Mariscal había realizado el primer esbozo de Cobi. Y lo pusimos online:

Durante seis horas un torbellino de feedbacks, comentarios, twits, emails y llamadas telefónicas se sucedieron. Hasta llamadas anónimas al director de Elisava, con amenazas incluidas. Hemos decidido poner fin a la historia, antes de que la bola de nieve se haga avalancha.

Este el video desenmascarador:

Objetivo cumplido (y mucho antes de lo esperado): se han revelado cosas, tramas, sentimientos, carencias, abusos, una crónica falta del sentido del humor y un estado de cosas delirante, producto de la desinformación, del genialismo, de la presión laboral, de la competencia entre las escuelas de diseño de la ciudad, de rencillas, de un sistema educativo vinculado a la industria, del valor añadido de algunos productos culturales, de la precariedad de la profesión…, de la precariedad en general. En fin, que cada uno saque sus conclusiones.

Gracias a Daniel Cid, director de Elisava, y a Mariscal por su complicidad.

Esta entrada fue publicada en Imágenes que ciegan y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

15 respuestas a La historia (brevísima) de una ficción: Elisava compra una servilleta de Mariscal

  1. Pau Adelantado dijo:

    claps claps.

  2. marta dijo:

    Crec que el pitjor (i trist) d’aquesta situació, a part que és una manera d’embrutar la imatge de l’escola, ha sigut que com alumne no m’hagi produit cap tipus d’alteració, ha sigut més aviat un «com sempre». Això dona que pensar…potser l’escola s’hauria de posar les piles en posar serveis com per exemple un taller gràfic com Déu mana (és una vergonya que alumnes de 4rt curs encara no sàpiguen què és un linoli o com es fa una serigrafia).

    Així que crec que el director hauria de centrar els seus esforços en reforçar aquests detalls de l’escola i no en fer «fakes» i cridar l’atenció d’aquesta manera per fer-se autopropaganda.

  3. Pepe dijo:

    Esta «ficción» es una gilipollez. Se te va a caer el pelo (espero)

      • José Abril dijo:

        Felicidades! 700 visitas en youtube. Realmente un ruído increíble! Oooooooooooohhhhhh… Por cierto, ¿esto ahora se llama arte? ¿O una técnica publicitária de la más barata? Ai, los «curators», siempre chupando del bote y usando el nombre del arte y de los artistas…

      • soymenos dijo:

        Hola José Abril: entre meses queda. Chico, tómate un gin-tonic de vez en cuando. Relaja mucho… Me sabe muy mal que te hayas escocido tanto por no haber cumplido tus expectativas. Para la próxima vez, lo intentaremos hacer mejor. Te lo prometo. Marzo

    • Escafarlata dijo:

      Malauradament, Pepe, t’han fet cas. Ser profeta és un mal afer, PEPE.

  4. Adrià dijo:

    Doncs jo sóc un tristíssim antropòleg que he treballat pels del FAD, i a ELISAVA, i pels del Disseny Hub, i per tota la caterva de dissenyetis de Barna. I, ves per on, el fake m’ha semblat un gerro d’aigua fresca (no he dit «freda»), per al mundillo aquest. És més: al Daniel, al Mariscal i al sonat del Jorge els honora tenir sentit de l’humor, capacitat per dissipar-se, que són els trets de la intel·ligència, entesos com a «característiques», però també com a «escopetades».

    Jo els felicito, per energumènics i lúcids.

    Adrià.

  5. sole dijo:

    jajaja!!! muy bueno!!!

  6. paulap dijo:

    Com a alumne participant en l’acció, crec que son increïbles les conseqüències que ha tingut l’experiment.
    En primer lloc crec que aquesta ens pot fer reflexionar molt sobre lo dèbils que som davant dels mitjans, i la facilitat que tenim per quedar-nos només amb les primeres sensacions sense cap mena d’afany per entrar a fons en res. La por i la mandra són els motors de la societat actual.
    Aquesta acció ha servit per demostrar-nos a tots aquest fet a través d’uns mínims recursos. No vull ni pensar que deu passar quan aquests es multipliquen (televisió).
    Estaria bé començar a reflexionar sobre aquests temes el quals estaven entre el objectius del treball.

  7. fito dijo:

    Muy bueno, compañeros. Ni «The Yes Men» lo hubieran hecho mejor…, una suerte para la escuela poder tratar un tema que -por fin- descubre el panorama social y cultural con el que se van a encontrar los alumnos en el mundo real. Algunos comentarios de este blog acaban por retratar bien ese panorama. Salud y suerte !

  8. Jose dijo:

    Bueno, he llegado a este post un año depués del tema y, la verdad: genial. Me habría gustado que estuviera un poquito mejor grabado. Divertido y sugerente para iniciar una reflexión.
    Un abrazo!

    • Kikomann dijo:

      Sí, Jose, fue genial. Pero a Marzo le salió caro el experimento. ELISAVA se lo ha cargado. Lo han despedido. No va a dar más clases. Se acabó. Divertido y sugerente

  9. Pingback: La broma de la broma | Homo Elisavo

Replica a Kikomann Cancelar la respuesta