Esborrany de demandes a les administracions culturals (sub-comissió de cultura. AcampadaBCN)

ESBORRANY DE DEMANDES A LES ADMINISTRACIONS CULTURALS (esborrany!)
Sub-comissió de Cultura, 15M, Barcelona
Més a https://n-1.cc/pg/groups/119578/cultura-acampada-barcelona/

Actualització del 22 de juny: ESBORRANY_SUBCOMISSIO_CULTURA_BCN_15M_22-06-11

Versión castellana

GENÈRIQUES

Supressió de la Llei “Sinde”.

Deslligar interessos polítics dels governants de les polítiques culturals.

La política cultural no és la cultura. L’administració cultural no fa la cultura. Es la cultura la que crea polítiques culturals.

Afavoriment del models de autogestió; i també de gestió autònoma amb els recursos públics.

L’abandonament de les polítiques d’espectacle massives i el suport a les pràctiques culturals “minoritzades”.

Revisió radical del concepte d’industria i empresa cultural. Per una cultura d’accés lliure, plural i no vinculada a l’estricte benefici.

Derogació de la llei municipal de civisme i reescriptura dels usos culturals de l’espai públic. Redefinició política de l’espai públic: l’espai públic no és només el carrer.

Recursos per una sensibilització cultural a les escoles: per una cultura de la imaginació i no de la fantasia.

Universitat: revisió dels plans Bolònia sobre les carreres humanístiques i incorporació de professorat coneixedor del teixit cultural.

Exigència de l’apertura de l’espai radioelèctric públic amb canals de lliure accés (public channels), tant en televisió com en ràdio.

Una nova política de biblioteques (redactar)

GESTIÓ PÚBLICA DE LA CULTURA

1_ GESTIÓ

Les administracions culturals són gestores de recursos, no propietàries.

Remodelació de l’administració cultural per a adaptar-la als temps productius diferents de la recerca i la creació cultural. La cultura no està al servei de l’administració: es a l’inrevés. Desaparició d’una bona part de la màquina burocràtica de l’administració cultural. Remodelació total del CONCA, de l’ICIC i dels seus procediments administratius.

Redimensió dels ajustos pressupostaris a les institucions culturals: els ajustos no poden suposar la mera retallada d’activitats, sino una nova planificació dels recursos a llarg termini.

Exigència de transparència informativa en la gestió i administració dels recursos de les institucions culturals. Transparència també dels criteris d’adjudicació de recursos (beques, subvencions, etc.), i exploració de criteris alternatius.

Exigència de que el personal de l’administració cultural conegui el context i teixit cultural.

Reducció dels intermediaris en les administracions culturals.

Redimensió dels sous dels càrrecs públics de les institucions culturals amb una nova realitat socioeconòmica dels sectors culturals.

Cessament de tots els càrrecs directius a les entitats culturals públiques, i privades que rebin finançament públic, i que no hagin passat per concurs públic.

Aplicació obligatòria del codi de bones pràctiques a les institucions culturals.

Obligació de que les entitats facin contractes als creadors i productors, i que el percentatge que reben de tot el pressupost de l’activitat estigui d’acord amb la seva funció primordial en l’activitat.

2_ INVERSIÓ PÚBLICA

Limitar les subvencions a les empreses amb beneficis “privats”, i potenciar les inversions a empreses sense ànim de lucre.

Exigir que les activitats de les empreses que reben subvencions públiques “socialitzin” els seus resultats durant un determinat periode de temps, via accés gratuit, licència lliure o compartint públicament els resultats. Les subvencions públiques han de comportar que les empreses que les reben tornin “feedback” a la societat.

Acabar amb la diferència jurídica i legal entre institucions públiques i institucions privades amb finançament públic.

Gratuitat de les activitats culturals produïdes amb diners públics. No hem de pagar dues vegades.

Afavorir la política cultural amb inversions en I+D social i cultural (aprofitar vivers ja en latència o existents, universitats, etc.) i no en infrastructures.

Aprofitar les infrastructures en desús (teatres, locals, cinemes i locals sense us) amb polítiques no sancionadores.

Engegar polítiques de sostenibilitat de materials. Creació d’un magatzem públic on puguin desar-se aquells materials (escenografies, muntatges expositius, equips tècnics) que són habitualment llençats o destruits degut a un esbiaxiat enteniment de la “obsolescència”. Aquest magatzem constituiria un fons de material pels creadors i productors independents.

Noves lleis de mecenatge que incloguin fòrmules de col.laboració financera col.lectiva.

Demanda de polítiques fiscals flexibles per a la recerca i producció cultural.

Esta entrada fue publicada en Imaginación y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Esborrany de demandes a les administracions culturals (sub-comissió de cultura. AcampadaBCN)

  1. Pingback: Borrador de demandas a las administraciones culturales (subcomisión de cultura. AcampadaBCN) | Soymenos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s