Segona part: Declaració de guerra de la Generalitat de Catalunya a la cultura

Veure Declaració de guerra de la Generalitat de Catalunya a la cultura (I)

PROPOSTA d’al.legacions de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts i d’altres col.lectius a l’avantprojecte de Llei de Simplificació d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica.

És una proposta. Podeu utilitzar-la com està o fer i desfer com vulgueu.

(Sobre el procés d’elaboració de l’avantprojecte)

En la redacció de l’avantprojecte de llei, el govern de la Generalitat de Catalunya no ha consultat a les organitzacions i col.lectius dels artistes, creadors i gestors, és a dir, amb les persones especialment interessades i afectades per les polítiques culturals.

De la mateixa manera, el govern no ha consultat amb les institucions artístiques i culturals del país. No ha consultat ni amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ni amb la Institució de les Lletres Catalanes. Sembla que no ha consultat a les altres forces polítiques ni amb els seus grups parlamentaris.

Amb aquest procediment, el govern de la Generalitat ha trencat amb la llarga dinàmica de debats, consultes, negociacions i consens sobre el model de gestió de les polítiques culturals a Catalunya.

(Sobre el model del Consell de les Arts)

La instauració d’un Consell de les Arts a Catalunya és una demanda històrica del món de la cultura. L’any 2003, les associacions professionals dels diferents estaments artístics es van constituir en la “Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts”. Poc després, la Generalitat de Catalunya va nomenar a Josep Maria Bricall com a comissionat per a la redacció d’un informe sobre les futures funcions i característiques d’aquest nou organisme que va servir de base per a la redacció de la llei. El juny de 2006, el conseller Ferran Mascarell va pactar amb la Plataforma de la Cultura el projecte de llei que va lliurar al Parlament. La convocatòria anticipada d’eleccions va fer decaure el projecte de llei però va ser recuperat i inicià un tràmit parlamentari que va culminar el 7 de maig de 2008 amb l’aprovació de la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

El Consell de les Arts representa un canvi de model de la gestió dels recursos públics de suport a les arts. Es considera que, a determinats àmbits (els mitjans de comunicació de titularitat pública, la Universitat i al suport a les Arts) han d’estar protegits de la ingerència dels governs per evitar el dirigisme, el seu l’ús partidista o propagandístic.

La seva principal funció executiva és convocar i resoldre els ajuts econòmics al suport de les Arts. El Consell de les Arts és el garant de la llibertat d’expressió i creació doncs les seves decisions es basen –exclusivament- en criteris artístics i no pas per afinitats polítiques o ideològiques.

La seva segona gran funció és la de col·laborar amb el govern en la definició de les polítiques culturals i fer-ne un seguiment crític i independent. Dissenyar les polítiques culturals a mig i llar termini amb un horitzó més llunya que les conteses electorals.

En tercer lloc, el Consell de les Arts ha de ser l’advocat de les arts i dels artistes, ha de posar ne valor la seva obra i l’aportació social del seu treball.

La seva desaparició representa un greu retrocés cap a antigues i anacròniques formules despòtiques de política cultural que volíem veure superades.

(Sobre la Institució de les Lletres Catalanes)

L’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, fet públic el dia 1 pel Govern de la Generalitat preveu, en la seva secció 35ª, el desmantellament de la Institució de les Lletres Catalanes, que deixaria de ser un ens autònom per ser un “òrgan col·legiat” presidit pel Conseller, és a dir una simple comissió assessora sense capacitat executiva i de funcions reduïdes a “proposar” iniciatives en la política referent al món literari. Davant d’això, les entitats del sector implicades en el funcionament de la ILC d’ençà de la seva creació hem convocat una assemblea el proper dimecres, 8 de juny, a les 19, per debatre les informacions que hi hagi i prendre les decisions oportunes.

La Institució de les Lletres Catalanes fou creada per la Generalitat de Catalunya el 1937, en plena guerra, i desenvolupà una intensa activitat al front i a la reraguarda durant l’any i mig escàs del seu funcionament, fins que fou suprimida per la força dels fets amb la victòria de les tropes franquistes. La seva recuperació fou reivindicada per l’àmbit de creació literària del Congrés de Cultura Catalana i l’AELC en va fer bandera d’ençà de la seva creació, el 1977. Trigaria, però, encara 10 anys en ser una realitat, per decisió del Parlament de Catalunya, a través de la Llei 20/87, que ara seria derogada. Al llarg d’aquests quasi 24 anys d’existència, la ILC ha estat la responsable de desenvolupar la política guvernamental en el sector de les lletres, a través d’una fórmula participativa no massa extesa en l’administració catalana, ja que en el seu Consell Assessor hi ha representants de totes les associacions i entitats del món literari, les quals designen la meitat dels membres de la Junta de govern, que té, doncs, una àmplia representació de la societat civil literària, al costat dels representants de l’administració. En aquests anys n’han estat directors Oriol Pi de Cabanyes, Francesc Parcerisas, Isabel-Clara Simó i Magdalena Oliver, Jaume Subirana i Oriol Izquierdo. Presidida pel conseller de Cultura, un dels vicepresidents ha estat un escriptor, amb el títol de Degà, havent-ne estat durant aquest quasi quart de segle Jordi Sarsanedas, Feliu Formosa, Maria Antònia Oliver, Josep M. Benet i Jornet, Josep M. Castellet i actualment Francesc Parcerisas.

L’esmentat Avantprojecte de Llei deroga la norma del 1987 i la substitueix per una minillei de només quatre articles, que defineix la ILC com un “òrgan col·legiat” del Departament de Cultura, sense cap autonomia. Les seves funcions són reduïdes a “proposar i afavorir” les actuals capacitats de decisió i actuació, que serien executades per l’entitat que crea el mateix Avantprojecte, un Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals que centralitzaria, sota el control polític directe del Conseller, tota l’activitat que havia estat descentralitzada o especialitzada en els darrers anys. Es preveu vagament la possibilitat que existeixi una “comissió permanent” i desapareix la figura del Degà. El desmantellament que afectaria la ILC es produeix en paral·lel en el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, també reduït a funcions bàsicament d’assesorament, i amb el personal, els béns i l’activitat traspassats al nou ICCEC. Precisament durant els dos darrers anys la ILC havia estat realitzant un procés intern de reflexió i anàlisi de les seves circumstàncies i entorn, ja que la creació successiva de l’Institut Ramon Llull, l’Institut Català de les Indústries Culturals i el CoNCA havien afectat les seves competències i com a culminació del procés s’havia elaborat una proposta de proposició de llei, que es va presentar a la Conselleria, a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya i, posteriorment, als partits polítics durant la campanya electoral. La proposta reforçava l’autonomia de la ILC, acabava amb l’anomalia que fos presidida per un polític i en retornava el protagonisme a un/a escriptor/a que la presidiria i redefinia fins a cinc àmbits d’actuació, a més d’ampliar la seva representativitat i vetllar per la política referent a les lletres des de tots els altres òrgans de l’administració. La proposta fou valorada positivament per tots els partits consultats, incloent CiU.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, conjuntament amb l’Associació Col·legial d’Esctriptors de Catalunya i el PEN Català hem convocat per al proper dimecres 8 de juny, a les 19 hores, a la Sala Josep M. de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès (4t pis) una assemblea informativa i per a prendre decisions. Les persones preocupades i disconformes per aquesta amenaça poden fer arribar la seva adhesió i comentaris per a la seva vehiculació.

(Sobre el CoNCA)

El CoNCA només té dos anys d’existència i ha iniciat la seva activitat sense els recursos econòmics, tècnics ni humans suficients i homologables a la resta de consells de les arts de països propers com ara els d’Escòcia o Quebec. Des de la seva implantació, les diferents administracions han rebaixat progressivament els seus recursos econòmics.

Respecte al pressupost que gestionava l’antiga Entitat Autònoma de Difusió Cultural, proper als 32 milions d’euros, el CoNCA n’ha rebut menys de la meitat ,15 milions l’any 2010, i ara es preveu una retallada d’un 27 %. Aquesta manca de recursos determina la seva capacitat d’atorgar ajuts i inversions fins al punt que molts artistes, companyies i entitats identifiquen al mateix CoNCA com a causant de la desatenció.

Junt a aquestes difícils circumstàncies, el CoNCA no ha actuat amb l’agilitat, transparència, determinació i empatia vers els artistes, creadors i col.lectius que cabia esperar d’un organisme independent. En alguna de les seves actuacions ha reproduït els mètodes més feixucs, opacs i fins i tot arbitraris que es poguessin esperar de l’administració pública més obsoleta.

El CoNCA ha estat incapaç de reestructurar el seu organigrama i les seves despeses de funcionament a una situació de continues retallades econòmiques. La despesa en retribucions de la Presidència i el Plenari, així com en el sistema de comissions d’avaluació, més pròpies d’èpoques d’excedents o vaques grasses, contrasta amb la precarietat, autoexplotació i greu amenaça d’extinció d’una bona part de la comunitat artística, dels artistes i creadors emergents o més experimentals, de les iniciatives artístiques col·lectives de base.

Tanmateix, aquestes greus i importants disfuncions, no poden ser l’excusa per desmantellar el CoNCA, ans el contrari, han de ser motiu de canvis, millores i perfeccionament del nou model.

(Sobre l’objecte del nou Institut Català de la Creació i Empreses Culturals)

L’avantprojecte de llei estableix que les actuals competències executives del CoNCA seran assumides per un refundat ICIC que passa a nomenar-se Institut Català de Creació i Empreses Culturals ICCEC. L’objecte del qual, segon el seu article 2, apartat 1) serà: impulsar el desenvolupament de les empreses culturals, ja siguin persones físiques o jurídiques, i fomentar el consum cultural així com l’ampliació de mercats per a la cultura catalana. A l’apartat 2 de l’esmentat article 2, es diu:. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals incorporats a qualsevol mena de suport, i també les dedicades a la producció, la distribució o la comercialització d’espectacles en viu. S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.

Aquesta concepció de l’artista/creador com a una empresa cultural assimila la creació a una mera activitat econòmica que, en cas de no recuperar les inversions ni generar beneficis no tindria –per aquella lògica economicista- cap mena de viabilitat ni perspectiva.

Assimilar el concepte de artista/creador a una empresa cultural és assimilar la creació a l’entreteniment. Es desactivar la capacitat crítica, qüestionadora, emancipadora, de recerca i innovació consubstancial a l’activitat creadora i artística. La concepció neolliberal que inspira l’avantprojecte abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats, a la seva capacitat per absorbir la producció cultural i convertir-la en mera mercaderia banal, en un èxit comercial.

(Propostes)

Retirada dels articles 235, 236, 237, 238, 239, 240, 241, 242 i 243 relatius al nou Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals.

Retirada dels articles 348, 349, 350, 351, 352, 353, 354, 355, 356 relatius al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Retirada dels articles 357, 358, 359, 360, relatius a la Institució de les Lletres Catalanes.

Retirada de les Disposicions Addicionals: Segona (ICCEC), Desena (CoNCA) i Onzena (CoNCA i ILLC).

Retirada de les Disposicions Transitòries apartat 3 de la Primera, Quarta, Cinquena.

Retirada de les Disposicions Derogatòries: 1, 5, 11, 12 de la Primera. 12 i 16 de la Segona.

Elaborat per Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
9 de juny de 2011.

US RECORDEM:

El termini per a presentar al.legacions a l’avantprojecte de Llei Omnibus finalitza el 20 de juny. Des de l’1 de juny, el registre del Gabinet Jurídic de la Generalitat fa l’horari d’estiu, de 08:00 a 15:00 hores. Es poden enviar per correu a: gbjuridic.presidencia@gencat.cat

L’adreça per a fer-ho personalment és: Jaume I, 2-4, Barcelona.

La ley ómnibus desafía la doctrina del Tribunal Constitucional y el reglamento del Parlament

Los logros de los “indignados” en Grecia destacados en la prensa extranjera, ignorados en España. Gracias a Luis Sosa, desde Canarias, por la noticia

COMUNICAT del CoNCA sobre l’Avantprojecte de Llei Òmnibus (10 juny)

Esta entrada fue publicada en Helarte como política y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Segona part: Declaració de guerra de la Generalitat de Catalunya a la cultura

  1. Pingback: Novedades… « Asociaciones Libres

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s