Llei de Culte: l’hipocresia de l’estil

El Govern català de CiU ha aprovat la reforma de la Llei de Culte religiós. Entre les coses que tracta, n’hi ha una de ben intrigant: “l’obligació dels centres religiosos de respectar les característiques arquitectòniques, culturals i de tradició, històriques i elements artístics del municipi”. Com cal entendre aquesta norma? Quina és la característica arquitectònica de la majoria de municipis catalans? quina la de Cambrils? la de Sabadell? la de Barcelona? la de Mollerusa? o la de Torroella de Montgrí? No ho pillo. És la característica principal de Barcelona l’Eixample? Si fos així, aleshores, en fer-se una mesquita a Sants, amb unes característiques edilicies i urbanes tan diferents de les del carrer Mallorca, com caldria que fos? Per quina raó podriem considerar que els barris vells d’una ciutat són més característiques que els construits al segle XX? D’altrabanda, les peculiaritats estilístiques del temple de la Sagrada Familia de Barcelona, en què s’adequen ales característiques arquitectòniques del municipi? I el MACBA, té res a veure el seu estil amb el del carrer Joaquim Costa? Com hauriem de considerar la multitud d’edificis a les ciutats de costa, que res tenen a veure amb els pobles antics que els acullen. Per què llavors no hi han normes sobre els (horrorosos) estils dels hotels en aquestes ciutats? No, no… aquesta norma amaga alguna cosa més: es tracta d’impedir que les arquitectures religioses, concretament de culte musulmà, puguin ser desenvolupades sota els mateixos criteris d’innovació que es demanen, posem per exemple, d’un nou temple cristià: tots tenim al cap esglèsies del segle XX fetes amb criteris d’arquitectura moderna i que per res s’assemblen a esglèsies romàniques o barroques. Simplement es vol impedir que surtin minarets a les ciutats catalanes: es tracta d’un exercici d’hipocresia fonamentalista a l’entorn de les essències estilístiques cristianes d’una nació que es diu laica. Hipocresia perque la intenció s’amaga amb criteris tècnics i urbanístics del tot insostenibles; i hipocresia perque els mateixos criteris sobre l’estil que s’imposen a l’arquitectura musulmana ja fa temps que han estat abandonats quan es tracta del culte catòlic.

Esta entrada fue publicada en Memorias administradas y etiquetada , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s