L’or negre del conseller Mascarell

Durant una visita pel país, el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha declarat que “la cultura és el principal petroli i matèria primera del territori català”. Crec que hem d’agraïr-li que ens hagi exposat, de forma tan espontània i oberta, el que està passant. De fet, ja ho deia el conegut petrolier J. R. Ewing: “Like my daddy alway’s said: if you can’t get in the front door, just go around to the back”.

La cultura és com el petroli. Tot i que el conseller ha fet una metàfora, és molt important prendre-la com a tal, perque una metàfora es “una figura de dicció que hom fa quan empra un mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella”.

Bé doncs, com assimilar materialment cultura i petroli no hi ha forma humana de fer-ho possible, hem de deduir que el conseller sap el que es diu, o sia, que volia dir alguna cosa més però que, donada la naturalesa impossible de l’analogia, va acabant fent-ho mitjançant una metàfora. I, insisteixo, cal agraïr-li el gest, perque si hagués dit allò que pretenia de forma planera, l’hauriem considerat un boig… barrejar el tocino y la velocidad, o la cultura i el petroli no és possible. Però, alhora, en fer-ne una metàfora, ens estava plantejant una clau d’interpretació?

¿Potser perque és un recurs en brut (cultura), que cal destilar i refinar (política cultural) a fí de tenir gasolina que faci funcionar la industria (de consum ‘cultural’)?
¿Perque és un recurs escàs i per tant cal tutelar-lo?
¿Perque és un recurs estratègic i cal mantenir-ne el control, i no pot caure en mans extranyes?
¿Perque embruta i cal controlar-ne les fonts i el procés de refinament?
¿Perque cal portar-lo als centres d’emmagatzematge i distribució, i ha de passar per uns tubs?
¿Perque el petroli només es troba amb prospeccions oficials?
¿Perque no té coneixement de les energies alternatives?

De visita al castell de Montsoriu (Arbúcies) per felicitar-se de la seva rehabilitació (la del castell), la fortalesa gòtica més gran de Catalunya, el conseller Mascarell finalment obsequià el públic assistent amb una altra metàfora, ara sí, ben travada, concluent així una vesprada de gran inspiració literària. Digué: “no hi ha present viu si el passat és mort”. Després d’una ovació emocionada, el conseller departí una bona estona amb tots aquells que van mostrar dubtes sobre l’estructura de les metàfores. En un moment donat, captat a la següent imatge, Mascarell s’aturà i, amb’esguard a l’horitzó retallat pel castell, va quedar-se pensatiu una estona fins que digué: “1000 anys ens contemplen, amics! Aquesta vista és tota una realitat de la cultura catalana d’avui”.

Nota del 7-3-2012: Avui el conseller ha tornat a insistir amb el tema petrolier: “No tenim petroli però tenim patrimoni -ha afirmat el conseller- i és un dels elements fonamentals de la nostra riquesa, present i futura”.

Esta entrada fue publicada en derrapes, Helarte como política y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a L’or negre del conseller Mascarell

  1. soymenos dijo:

    M’ha escrit un amic, dient el següent: “ya ves… el tinent d’alcalde, Jaume Ciurana, dijo exactamente lo mismo en una comissió de cultura en la que estuve. Palabras textuales: “com sempre dic, si abans el carbó era un recurs, ara la cultura, la creativitat i el coneixement son els nous recursos de la nostra ciutat”. El tema, además de que por lo visto les parece una metáfora muy colorista, es que ni siquiera es idea suya. Gente como Charles Leadbeater o Richard Florida vienen diciéndolo hace décadas. Los mismos que han creado la cacofonía de las “industrias creativas” y “las clases creativas”, los mismos que no han parado de insistir que la cultura es un recurso económico abundante, barato y “natural” a las ciudades. Vamos, la ruina.”

  2. Pingback: polítiques culturals | Pearltrees

  3. Marina dijo:

    M’agradaria que fos més com el vent o el sol, energies renovables i sostenibles en l’entorn, integrades en l’espai, beneficioses per tots, productors, distribuïdors i consumidors. En fi per això s’ha de tenir sentit poètic i sembla que no hi entra a l’apartat d’indústria cultural, perquè ja se sap que la poesia s’ha declarat bé inútil de la humanitat i jo que me n’alegro…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s