Can Xalant: ara la cosa està clara

Voldria afegir-me a la valenta a les observacions, magnífiques de cap a peus, que ha fet l’Oriol Fontdevila fa un parell de dies sobre el tancament del centre de creació Can Xalant a Mataró per part de les autoritats municipals.

El tancament de Can Xalant deixa ben a les clares, i ja sense embuts, el significat de “política artística” en boca de Convergència i Unió. El que semblaven episodis locals derivats d’actituds demagògiques o simplement carrinclones d’alguns recents ajuntaments, com és el cas del tancament de l’Espai Zero1 d’Olot, o del “rescat” administratiu del Bòlit de Girona o de l’ACVIC de Vic, han acabat constituint-se com a procediment institucional per a desmantellar el teixit més avançat de l’art contemporani català.

Sempre és la mateixa història: primer, tenim un ajuntament que, en nom de l’escassetat pressupostària, i de la mà d’alguns personatges rellevants de les tradicions artístiques del poble que fan dels seus gustos proclama política, declara que això de l’art contemporani és elitista, que hi van quatre gats i que s’hi tiren els diners. En conseqüència, retira el seu suport al centre. La política empresa ja fa anys pel Departament de Cultura de fixar que tots els equipaments mitjans i grans d’art contemporani havien de gestionar-se en col.laboració entre ajuntaments i Generalitat, està servint de vehicle per que el govern català simplement se’n desfaci de tota responsabilitat i pugui aplicar la seva particular teràpia cultural. Com que l’ajuntament (de CiU) se’n retira, poca cosa poc fer la Generalitat (de CiU), que també se’n va, posant-hi cara de pena i sentint-ho molt. Com va dir el conseller de cultura: “el poder de decisió serà local”. I a rentar-se les mans, oblidant de sobte que ell mateix sempre ha sostingut que l’activitat dels equipaments havia d’estar vinculada també més enllà de lo local, afectant i sent afectat per processos pluriterritorials i internacionals. Adduir que la decisió de tancar és estrictament local és una broma de mal gust, quan la conselleria no para de fomentar i promoure la internacionalització de la producció cultural catalana. I encara més, fixeu-vos: l’Ajuntament de Mataró sosté que part de la culpa la té la Generalitat que fa dos anys que no hi aporta la seva part de finançament. I la conselleria insisteix que és un problema local.

Com deia un amic: “si crees que no existen los contubernios, es que estás mal informado”. Contuberni no sé, però és meridianament clar que aquests processos responen a un lògica, proactiva o per negligència interessada, guiada per una desmesurada voluntat de control i per una inquina específica cap a l’art contemporani. De fet, el programa electoral de CiU a Mataró el 2011 ho deia negre sobre blanc: acabarem amb Can Xalant (“cal treure-li el suc a Can Xalant”). Per tant, tampoc és d’extranyar que tinguem tants dubtes sobre una estratègia específica en l’àmbit cultural. Amb tot l’enrenou “nacional” i amb la fressa de la crisi, de mica en mica van buidant la pica.

Fa poc, la Generalitat, amb el conseller com a mascarell de proa, anunciava urbi et orbi la Xarxa de Centres d’Art de Catalunya, a la que estaven adscrits molts dels centres tancats, també Can Xalant. La xarxa, que posava en relació una gran part del centres de creació petits i mitjans, com a marc garantista cap a una vertebració comuna i sostenible bla bla bla. Tanmateix, La XarxaProd, la xarxa que els propis centres -vint-i-vuit!- van crear motu propio, i que també està inclosa en la Xarxa Oficial, es troba amb l’aigua al coll, tot i que segons l’Acord Nacional de la Cultura, presentat avui per ser lliurat al Parlament (quan el tenien enllestit ja el febrer d’enguany) els plans culturals del govern són una proposta meravellosa sobre la fortalesa del sistema cultural català com a vehicle per desplegar les estructures homologables a qualsevol estat contemporani… bla bla bla. Si Catalunya arriba a ser un estat amb aquesta gent, aquí no quedarà ni l’apuntador.

La coartada dels diners encara és la més ominosa. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona frisen per l’Hermitage al Port de Barcelona, (dieun que no costarà res… és clar, és clar) però no paguen les subvencions acordades amb les entitats creatives, escanyant-les sense pietat. El cas de Mataró no s’aguanta ni amb pinzes. L’Ajuntament destina 5 milions d’euros a la cultura (IMAC: Institut Municipal d’Acció Cultural). Can Xalant va rebre l’any passat gairebé 100.000€ de l’Ajuntament. Però, oh!, més de 200.000€ van al museu de la col.lecció del publicista Lluís Bassat. És precisament aquest fet el que ens condueix a la principal i més important sospita de totes: la funció de la cultura per aquesta gent: cues, guiris i marca (i alguna exposició puntual d’artistes locals amb un pressupost total de 6.000€). La col.lecció del Sr. Bassat, siguem sincers, és un conjunt d’obra molt menor articulat amb ben poca traça. Si esperen veure cues com al museu de la ría de Bilbao és que no s’enteren de res o és que els han enganyat. El més al.lucinant de tot és que és difícil d’imaginar un altre espai a Mataró o al Maresme com Can Xalant que pugui haver aplegat tanta concurrència artística nacional i internacional, que pugui haver posat el nom de Mataró en tants mitjans culturals fora de La Riera. Segur que diran que no eren tants visitants, i és cert, afortunadament, perque CX no era un museu, sino un centre de creació, on molta gent del món de l’art, local i de fora, aprenia, compartia, produia, però no hi exposava: quin cony de públic calia esperar? Hay para alquilar sillas.

La pèrdua de Can Xalant, a l’igual que la d’altres centres, és un vergonya política. Diuen que es tracta d’una nova etapa del centre, que se’l queden per administrar-lo ells, que evidentment saben perfectament de què va la cosa i com poden estalviar calerons. Uy, però la cosa vé de lluny: el cas Centre d’Art Santa Mònica del 2009 fou l’avantsala del que està passant avui: davant del suposat desastre social i econòmic que representa el centre d’art contemporani, cal “intervenir-lo” governamentalment per “posar-hi ordre”, com bé assenyala l’Oriol. No tanquen… reorienten, o sigui, administren. La conselleria de cultura i els seus amics municipals han passat a administrar directament el teixit cultural català, gairebé nacionalitzant aquells equipaments que no han quedat desmantelats. I es tracta de Convergència i Unió, la de la societat civil.

Esta entrada fue publicada en Helarte como política y etiquetada , , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

5 respuestas a Can Xalant: ara la cosa està clara

  1. Pingback: 50x7.com | Pensamiento - Artículo

  2. Pingback: 50x7.com | Pensament - Article

  3. Pingback: ‘Transductores 2′ : LaFundició

  4. Jordi Vernis dijo:

    En aquest article s’aposta per una lògica basada en la centralització i la homogeneïtzació pròpies del pensament gestor, com a explicació per entendre el menyspreu cap a projectes com el del Canòdrom, l’Espai 01 o Can Xalant

    http://intocabledigital.cat/deriva-cap-al-centre/24686/

  5. Joan GS dijo:

    Els diners de les administracions provenen de les taxes que paguem els ciutadans. En un país democràtic i transparent, els ciutadans hem de tenir el dret a demanar comptes a l’administració de com utilitza els diners, ja que al capdavall son el fruit del nostre esforç.
    Per tant l’administració ha de tenir molta cura de com inverteix els diners. Sempre però més en temps de crísi, cal buscant sempre els llocs on produeixin majors beneficis, económics, socials o ambientals per als ciutadans. No sempre s’ha actuat així, i per això estem com estem.
    Per tant, si es vol mantenir Can Xalant com fins ara, a lo millor algú hauria de demostrar que un euro invertit a Can Xalant és més productiu socialment que un euro dedicat a una escola pública, a ajudar a una família, o a la sanitat pública. Si ho demostra, seria racional mantenir com fins ara el pressupost de Can Xalant.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s