Escultura pública a Barcelona: simples motius fotogràfics?

A finals de 2013, l’alcalde Trias va tenir una mena d’epifania: es va imaginar una escultura gegantina de Jaume Plensa dins del mar. Deia La Vanguardia, que als darrers anys sembla haver-se convertit en l’agent representant de l’artista, que “el emplazamiento de esta obra, que podría alcanzar una altura similar a la estatua de Colón, no está del todo decidida, pero lo que sí que es seguro es que se situará dentro del mar. Una de las ubicaciones que se estarían estudiando sería situarla en el agua, al final del rompeolas, según fuentes de alcaldía. Esta situación le aportaría una gran visibilidad desde el aire”, o el que és el mateix: es podrien fer magnífiques fotos des dels avions que vorejen la costa de la ciutat abans d’aterrar. Segons el mateix diari, Plensa va dir que “el alcalde le había hecho la petición porque siempre se ha quejado de que cuando se habla de Barcelona a nivel simbólico se piensa en un edificio y no en un escultura. En su opinión, a la ciudad le falta un icono, un símbolo que no sea práctico, sino que sea un corazón, que pueda dar energía”.

r-CABEZA-PLENSA-RIO-large570.jpg

Aquesta darrera setmana ens hem trobat amb un cas semblant, en fer-se públic el projecte d’intervenció de Frederic Amat a la façana del Teatre del Liceu de Barcelona.

imagen-fachada-del-liceu-virtual-render-proyecto-frederic-amat-1452971868042.jpg

En opinió de l’artista, “la gent fotografia la Casa dels Paraigües abans que el Liceu”. I a la següent entrevista feta pel diari Ara, insisteix que cal fer-hi alguna cosa que sigui “fotografiable”:

Són les intervencions artístiques a l’espai públic simples oportunitats per generar fotos? No fotis.

En tot cas, i en el parer del Conseller de Cultura, Santi Vila, aquest és un debat purament “estètic” que no serveix per res, per la qual cosa “el podran aprovar”: “La reforma proposada té un caràcter estrictament estètic, és absolutament reversible. Si considerem això, ja forma part del que és opinable, si s’ha d’anar més enllà o si s’ha de ser més conservador o més innovador. No crec que hi hagi més inconvenient i, per tant, confio que, aportant tots el seu criteri, el podrem aprovar”.

Esta entrada fue publicada en Helarte como política, historias de las imágenes, Imágenes que ciegan, Memorias administradas y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Escultura pública a Barcelona: simples motius fotogràfics?

  1. Pingback: Valor! #4. L’obra de Frederic Amat al Liceu és un fake | soymenos

  2. Pingback: Valor! #8. L’Skyline és ideològic o no és. | soymenos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s