Valor! #2. Sense eines per sumar restant

Segon debat del cicle Valor! a la Virreina, amb Pilar Serrano, Andrea Valdés i Francesc Mercader a la taula. Per començar, vam tenir debat, a diferència de la primera sessió, que és del que es tracta. De les diverses coses que van sorgir, voldria ressaltar-ne una: els obstacles per explorar eines per concebre el valor en una clau no-mecanicista, no sotmesa a la lògica de la suma. Un dels problemes que suscita el nomenclàtor de Barcelona és la reducció dràstica de la construcció de nous carrers, i per tant, la oportunitat d’afegir-hi noms nous. Si ho vaig entendre bé, només es poden implementar 45 o 50 noms l’any. Aquesta, juntament amb la inèrcia dels veïns, va ser la justificació d’alguns tècnics de l’Ajuntament per exposar la dificultat d’emprendre un canvi de criteri profund a l’hora de crear la topografia nominal de la ciutat. Alhora, es van apuntar dues coses rellevants: que només un 7% dels noms dels carrers provenen de personatges femenins, la majoria dels quals són noms de santes, i que el nomenclàtor és en realitat una cartografia de la memòria de la ciutat. La qüestió aleshores és doble: si no es poden posar noms nous a nous carrers, com podem encarar el fet de viure en una ciutat en constant evolució i dinamisme social però que viu hipotecada a fer servir un imaginari simbòlic ancorat en el passat? Si la ciutat “viu” en present, perquè aquest present, o el passat més o menys immediat que l’ha forjat amb més influència, no pot emmirallar-se en la nominació dels carrers? ¿No val la pena conformar nous criteris per canviar el valor d’allò que anomenem “patrimoni històric”, treient els noms a carrers ja existents i posant-n’hi de nous? Per exemple, l’Andrea Valdés va parlar de deixar d’utilitzar noms individuals i subratllar noms de col.lectius, en certa mesura connectant la tradició dels gremis tan present a la ciutat vella. Entenc que aquesta estratègia caldria reflexionar-la amb calma, però no entenc la falta de voluntat en nom del respecte a un passat que obliga a amagar el present.

El debat en relació al conflicte que produeix la proposta de noms de personatges problemàtics en termes polítics, també ens ha de fer explorar noves idees. És evident que la lluita del veinatge perquè l’Avinguda de l’Estadi de Montjuic no passés a dir-se Avinguda Samaranch sembla una petita victòria. Però aquí val apuntar un pensament incòmode: cal que el nomenclàtor sigui una màquina pulida de consens, tot obviant els conflictes inherents a la pluralitat i complexitat de la vida social? ¿Cal que el nomenclàtor esdevingui una máquina de retallar la gespa perquè esdevingui una postal (fins i tot, tot el bosc, sense mirar les característiques de cada arbre -com va passar en la fallida proposta que va fer la Comissió de la Universidad Complutense per encàrrec de l’Ajuntament de Madrid-)?

Però, què és el conflicte? Com el definim i amb quins paràmetres, per començar històrics? Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, i que va intervenir entre el públic -i qui, per cert, participarà en el debat del 6 d’abril sobre els monuments per fer- va assenyalar no fa gaire en una entrevista de premsa que “caldria suprimir la nefasta dinastia Borbó del nomenclàtor”. Ok, no als Borbons, no a Samaranch, no a Pujol, no a Colom, no a Antonio López, però sí als Almogàvers? A Roger de Flor, a Roger de Llúria, a Rocafort? No crec que els grecs o búlgars que van gaudir de l’amable tracte dels nostres soldadets vegin aquests noms amb gaire simpatia. Direu, home! que d’això fa molts segles! I tant, però fixeu-vos que els tenim fins i tot a la Sala de Govern de la Generalitat de Catalunya, des de 1990!. És llavors també el nomenclàtor una màquina d’apagar incendis ideològics perquè justament només els tracta quan estan molt lluny en el temps i en l’espai? O perquè, gràcies a l’art, els canonitzem tot esborrant-ne les angúnies? No sé, em grinyola. Cal seguir pensant-hi.

IMG_20160224_202444.jpg

Esta entrada fue publicada en derrapes, Imaginación, Memorias administradas y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Valor! #2. Sense eines per sumar restant

  1. Pingback: Valor! #10 (Últim debat). Tecnologia i “conveniència” | soymenos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s