Valor! #6. El Canòdrom: dobles criteris

El sisé debat de Valor!, dedicat al Canòdrom i a la seva nova funció de viver de start-ups (Parc de Recerca Recreativa o Big Data Academy), va demostrar l’aplicació de dos criteris diferents a l’hora de conjugar la noció de valor per part dels responsables municipals de Barcelona. D’una banda, el valor de l’economia i el coneixement digital, autosuficient, connectat en l’imaginari pel seu valor d’ús massiu però desconnectat en la trama  real de la vida del barri. De l’altra banda, el valor merament monumental que s’atorga a l’edifici, tal i com va manifestar l’Esteve Caramés, a càrrec de les Fàbriques de Creació de l’ICUB, i que va tenir resposta per part de Xavier Monteys, un dels arquitectes que van fer la rehabilitació de l’edifici. Ambdós valors es presenten cohabitables, però en el fons el fet planteja una joc de prestidigitació política a fí de camuflar la desaparició de les linies entre el que és públic i privat, millor dit, el que són valors públics i privats.

Daniel García Andújar va presentar a l’inici una breu genealogia de la història recent del Canòdrom: Cop d’estat administratiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2008), que va posar fí al Centre d’Art Santa Mònica com a centre autònom d’art contemporani; decisió de derivar el Centre al Canòdrom, quan l’edifici no fomenta aquest ús; decisió de derivar el centre d’art a Fabra i Coats; indefinició del Canòdrom; tot plegat, en opinió de DGA, resultat d’una indefinició general del paper de la cultura en les polítiques preses per les institucions des de 1992. DGA va plantejar la incapacitat de les administracions catalanes en la planificació entre les necessitats socials i culturals de la ciutat i les seves infrastructures, cosa que també Monteys va subratllar.

Jordi Borja va insistir en la fal.làcia que s’amaga darrere del concepte de “smart city”, tot recordant que, com el terme “big data”, prové d’empreses com IBM i semblants. També va suggerir que l’ús d’aquests relats en la nova urbanitat digital no és altra cosa que la privatització del valor d’allò públic emmascarada com a forma d’integració social. Se’n despren, d’això, que l’aposta pública pel fet digital no hauria de passar per fomentar formes mercantils de productivitat sinó per afavorir processos no comercials. Un repte que ni el Carles Sala (director d’Infraestructures Culturals, Patrimoni i Coordinació de l’ICUB) ni l’Esteve Caramés semblaven disposats a encarar. La bona voluntat expressada al debat pel Simón Lee, director d’Incubio, l’empresa guanyadora de l’adjudicació del Canòdrom, no acaba d’esvair els dubtes, ni sobre la idoneitat de l’edifici per aquest tipus d’ús, ni sobre el paper d’allò públic en el suport de l’empresa privada.

En el fons de tot plegat, rau el problema de la decadència de les arts i la cultura en els imaginaris públics com a forma de configuració social i la substitució d’aquestes per les noves industries culturals, que en el nom del benestar i la diversió, amaguen la dictadura neoliberal de l’economia digital.

valor_6.jpg

Esta entrada fue publicada en Helarte como política, Imágenes que ciegan, Memorias administradas y etiquetada , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Valor! #6. El Canòdrom: dobles criteris

  1. Pingback: Valor! #10 (Últim debat). Tecnologia i “conveniència” | soymenos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s