Valor! #7. Els monuments no estan al servei de la memòria, sinó de la història

Setè debat de Valor!, en aquest cas sobre aquells monuments que diversos col.lectius tradicionalment marginalitzats reivindiquen: de gènere, de classe, ideològics, memorístics, etc. En resum: té sentit fer un monument a la barricada, a la classe treballadora o a la lluita dels moviments LGTB? Realment cal fer-los? Té sentit momificar una memòria que sempre és viva? Manuel Delgado, un dels ponents, ja fa temps que va assenyalar com la política impulsada des de la Barcelona Olímpica sobre el manteniment de les ximeneies industrials arreu de la ciutat va ser la millor manera de desfer-se del relat propi dels obrers: “recordeu les condicions terribles dels obrers -es diuen els urbanistes-, i mireu ara quin canvi han sofert aquelles fàbriques: la cultura ho saneja tot. La ciutat cultural és l’arma més efectiva per substituir el record de la realitat del passat per les quimeres del present”.

Però si no cal fer-los, ens trobem amb una paradoxa: sempre existiran els que ja hi són: els cabrons muntats a cavall o els alcaldes i empresaris inabastables a sis metres d’alçada. Amb dues paradoxes, de fet: perquè si apostem per unes memòries que no siguin fixes, sinó per monuments efímers, com molts han demanat, no acaba sent tot plegat un simple programa d’art contemporani? Qüestions complicades. ¿No hauriem, d’entrada, de demanar a l’Ajuntament la cancelació de la categoria estètica als monuments (al patrimoni) a fí de poder-los intervenir sense que nocions com el vandalisme (contemplades severament per la llei) no hagin de ser aplicades? De fet, Ricard Vinyes, responsable municipal de la Comissió de Memòria Històrica, va manifestar-se proper a aquesta idea.

Els monuments no estan al servei de la memòria, sinó de la història. Tots tres ponents a la taula van coincidir (amb matissos) en que la cultura com a espai tendeix a buidar el seu voltant. Ricard Vinyes va posar exemples de monuments dissenyats per desaparèixer, projectant la pròpia condició contradictòria de la memòria. La Lua Coderch ja va plantejar a la presentació que ens calen noves eines per encarar aquesta qüestió: “les que tenim estan rovellades”. Un cop més surt aquesta qüestió als debats: com dotar-nos de noves eines per transformar allò que considerem “valuós”.

valor7.jpg

Esta entrada fue publicada en Helarte como política, historias de las imágenes, Imágenes que ciegan, Memorias administradas y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Valor! #7. Els monuments no estan al servei de la memòria, sinó de la història

  1. Pingback: Valor! #9. Els monuments i nosaltres | soymenos

  2. Pingback: Valor! #10 (Últim debat). Tecnologia i “conveniència” | soymenos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s