Valor! #8. L’Skyline és ideològic o no és.

Vuité debat del cicle Valor!, en aquest cas protagonitzat per Nuria Benach, Gloria Moure i moderat per Matteo Guidi, i dedicat al paper de l’art contemporani com a constructor de valor icònic urbà. Certament, tal i com es va assenyalar durant el debat, alguns dels exemples disparadors d’aquest diàleg -però no els únics- són les peces “propostes” de Jaume Plensa o Frederic Amat, i que s’han constituit per elles mateixes matèria d’un debat més ampli als mitjans i a les pròpies institucions.

En primer lloc, cal aclarir una qüestió arran de les declaraciones que el propi Jaume Plensa va fer durant les darreres setmanes:

“La semana que viene está previsto celebrar el debate Escultura en el horizonte: Skylines ideológicos de Barcelona, dentro del ciclo ¡Valor! que debatirá la idoneidad o no de su escultura —un proyecto que, curiosamente, ni el ayuntamiento ni el artista han explicado nunca y que solo se conoce por las informaciones publicadas en prensa. “Es curioso, no lo sabía. Nadie del Ayuntamiento se ha puesto en contacto conmigo ni me han dicho nada”. (El País, 7 d’abril, i El País, 14 d’abril).

Sorprenen aquestes declaracions, perquè l’artista va ser convidat formalment pels coordinadors del cicle -via correu electrònic- el dia 4 de desembre de 2015. El dia 9 vam rebre resposta de la seva oficina declinant la invitació en el seu nom. Reproduim la resposta tot seguit perquè en quedi constància.

resposta_plensa.jpg

Però passem als continguts. Començarem per un tema que va sorgir al final. Una persona del públic es va demanar sobre el sentit del terme “skyline ideològic” en el subtítol del debat. De fet, una altra també ho va fer en privat. Quin sentit tenia, deien, plantejar la ideologia quan l’Ajuntament no ha fet una proposta oficial al Plensa, ni tampoc el Plensa ha mostrat encara el projecte. Vet aquí precísament i paradoxalment el nucli central del tema: com és possible que interessos privats -encara no desvetllats però intuits per molts després de llegir els nombrosos articles publicats per exemple a La Vanguardia- estiguin fomentant un debat sobre unes obres que al capdavall afectarien l’espai públic de la ciutat? Com podem entendre que el propi artista estigui impulsant una campanya per seduir institucions i ciutadans de la pertinença de fer una peça seva a la ciutat, forçant un compromís institucional, quan sembla ser que el Consistori no el té a la seva agenda immediata? Això es ideologia: fer passar per interés públic el que és obvi que respon a interessos privats. De fet, la Gloria Moure, que entenc que no va voler fer sang de la qüestió, va apuntar en aquesta direcció quan va subratllar el problema que ha suposat a ciutats com ara Chicago la pressió dels diners privats en la constitució d’icones artístiques a l’espai públic. A ningú se li escapa que és una referència que apela també a la nostra ciutat.

Va ser la Nuria Benach qui va recuperar a l’inici de la sessió una tesi que va planar a finals dels anys 1980 quan l’Ajuntament va engegar programes d’art públic a la ciutat. De fet, la va formular l’Oriol Bohigas: una ciutat no pot ser un museu; les intervencions d’art contemporani han de relacionar-se de forma viva i dinàmica amb els seus contextos, per lo bo i per lo dolent. Tot seguit, va assenyalar un tema fonamental, que també va recollir la Gloria Moure: la utilitat. I ho va fer recordant una frase de l’alcalde Trias: El monument total és aquell que no és pràctic, una opinió que sembla compartir amb el Jaume Plensa. Naturalment, cal aclarir què és utilitat, la qual cosa va portar als ponents a algunes definicions, entre les quals destaca la idea de que la utilitat no vol dir practicitat o utilitarisme, sinó molt sovint la possibilitat d’esdevenir vehicle de reflexions, emocions, sensacions i, encara més, accions. Aqui Moure va recordar que no es pot barrejar el que és decoració i el que són determinades opcions artístiques.

Benach també va assenyalar que l’art, per ell mateix, no és allò important, sinó la relació que s’estableix amb el seu entorn amb la finalitat de millorar la vida col.lectiva, tot dient que tampoc ningú no ha demostrat encara que l’art millori la vida social. Tampoc el contrari. Aquest és un tema rellevant en relació a la “proposta” del Plensa, que recordem es defineix com l’emplaçament d’un gran cap de nena a l’Espigó del Gas, que faria 52 metres d’alçada -5 menys que l’estatua de Colom al final de la Rambla- i que costaria 32 milions d’euros, amb la finalitat de transformar l’skyline de la ciutat donant peu a que els passatgers dels avions que aterressin a Barcelona poguessin veure la peça des de l’avió. I ho és per la següent raó: què hi ha de relació específica amb la ciutat en un dels caps de Plensa, que poden estar -i de fet, hi són- en qualsevol part del món, bé sia Rio de Janeiro, Tòquio o Chicago? No és més aviat que els caps de Plensa busquen de les ciutats ser merament la coartada d’una franquicia? Un estudiant d’art colombià que era entre el públic va apuntar això quan va indicar que el problema d’apelar a una ciutadania universal podia servir de perversa justificació per donar ales a certs somnis megalomans que busquen precisament la supressió de tot conflicte, de tota diferència. És a dir, l’obra no dialogaria amb el context, seria la peça dialogant només amb ella mateixa.

Tant Moure com Benach van comentar atinadament la paradoxa que sorgeix quan pensem les intervencions artístiques en l’espai públic com a meres ocasions per crear icones fotografiables per turistes. Benach digué que és justament el turista qui no vol veure transformat allò que ha vingut a veure. Moure va parlar dels perills d’esclerotitzar la ciutat.

I tot això enmarcat en una de les preguntes fonamentals que Matteo Guidi va plantejar des de diversos angles: quin ha estat, és i serà el criteri per determinar des de l’administració pública aquests projectes? Com pot saber la ciutadania els protocols pels quals es fan o no projectes que acaben definint d’una manera enorme la pròpia identitat visual d’una comunitat?

IMG_20160413_191614.jpg

Esta entrada fue publicada en historias de las imágenes, Imágenes que ciegan, Memorias administradas y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Valor! #8. L’Skyline és ideològic o no és.

  1. Pingback: Valor! #9. Els monuments i nosaltres | soymenos

  2. Pingback: Valor! #10 (Últim debat). Tecnologia i “conveniència” | soymenos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s