Mika Rottenberg

Gracias a Joana Masó por el pase.

Publicado en Imaginación | Etiquetado , | Deja un comentario

Papelinas de coca durante los Juegos de Río

papelina_rio.jpeg

Papelinas de coca adaptadas para los Juegos Olímpicos. Se lee: “Usar lejos de los niños”.

Fuente: The Washington Post

Publicado en derrapes, Imaginación | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Hyper-Reality

Gracias a Félix Pérez-Hita por el pase.

Publicado en derrapes, Helarte como política, historias de las imágenes, Imaginación, Imágenes que ciegan, Memorias administradas | Etiquetado , , | Deja un comentario

El concepto de valor en la España de Rajoy

Tere Badia envía esta imagen desde la estación de tren de Miranda de Ebro (Burgos), y añade en una nota: “La variación del concepto de valor en la España de Rajoy da para una tesis”.

WC paper Spanish train.jpg

Publicado en derrapes, Helarte como política, historias de las imágenes | Etiquetado , , , | Deja un comentario

“Profundidad china” (Gog), de Giovanni Papini, traducido

Desde que leí el inconmensurable Gog de Giovanni Papini (1931), me quedó la espina de saber qué es lo que se esconde detrás del texto en chino del capítulo titulado “Profundidad china”. Mi querida alumna Huaqian Zhang parece haberme dado la respuesta. En su opinión, las palabras salen de un relato budista, concretamente de un capítulo que trata de una mujer que pide consejo a Buda sobre el matrimonio de su hija con un extraño hombre. El texto representaría la respuesta de Buda a la consulta. Zhang lo ha traducido al kanji simplificado y después al castellano, pero según me comenta, no es nada fácil, pues el texto original de Papini mezcla un lenguaje parecido al de la Biblia con la tradición budista. De la interpretación de Zhang se deduce que el texto, como no podía ser de otro modo, es definitivamente una borgiana broma desordenada del narrador de la novela y del propio Papini. Mil gracias, Huaqian, por la generosa contribución.

 

profundidad china.jpeg

TRADUCCIÓN PROPUESTA:

著者(esta persona) 不得 (no) 还 (retorno) [interpretación: una persona que no da buena espina]

(ir)(ética/budismo)(como)(fino)(pelo) [que no da importancia la ética/budismo]

(historia/pasado)(haber)淫欲(sexo/placer/promiscuidad)(emoción/pensamiento) [con un pasado promiscuo]

是为(es/afirmación)最不祥(lo peor) [es lo más inmoral]

饮之皆扑僵 [comete el error]

不为后行殃 [no preocuparse por consecuencias futuras]

笑为(reirse)棘与荆 (espinas)

抱刃以自丧

罗网(redes de caza)四面张(los cuatro lados) [cuando llega el peligro]

绝欲(angustia)以求(rezar)(budismo) [recurre al budismo por su angustia]

观表(apariencia)不见囊 (nada malo)

所向(personalidad)无不坏(nada malo)

痴人(tonto)(deseo corrupto)其味(sabor)

愚者(estúpido)(ver)欢喜(diversión)

(palabras)(como)(cuchillos)(martillos)

Publicado en derrapes, historias de las imágenes, Imaginación | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

La mejor sala del MACBA, de largo

macba.jpg

Imagen | Publicado el por | Etiquetado | Deja un comentario

Valor! #10 (Últim debat). Tecnologia i “conveniència”

I vam arribar al darrer debat del cicle Valor!. Més que interessants les aportacions de Tiziana Terranova, Aleix Valls i Roc Albalat, aplegats sota el títol “El valor de l’usuari: força de treball en l’economia digital”. Començarem descrivint el que va passar a partir de l’endemà, durant la conferència que Terranova va fer al primer dia del Congrés Internacional Polítiques de la Interficie celebrat a BAU i HANGAR. La professora i activista italiana va re-orientar en un dia el text que tenia preparat pel Congrés precisament arràn del debat a la Virreina. I tot, per una expressió que Aleix Valls, director de la Fundació Mobile World Congress, va fer servir: “La tecnologia és convenient”. Terranova va fer girar la seva intervenció al Congrés al voltant de la idea de “conveniència”. Convenient, per qui?  es va demanar. La utilitat, sota quins paràmetres l’hem d’interpretar? Quin és el model o sistema de referències i valors que aixopluga la utilitat? Si la conveniència es pot mesurar en el camí que es traça entre plaer i dolor (Lazaratto, Mulvey, Freud…), cal entendre la conveniència digital o tecnològica en una maximació del plaer i una minimació del dolor?

Per a Valls, qui va desplegar un gran coneixement de les tendències de la industria tecnològica, la conveniència de la tecnologia és el pal de paller per a entendre la acceptació social tan fenomenal dels dispositius comunicacionals actuals. Fan la vida més fàcil (smart cities, xarxes socials, etc.). És aquesta idea de naturalitat en la bondat social i productiva de les tecnologies la que fa possible que els usuaris participin activament i voluntària en la cessió de la seva identitat a les empreses de la nova economia. Aquí va apuntar un tret distintiu: la diferència entre client i usuari és que el client paga pel servei, l’usuari no, però per contra, l’usuari cedeix les seves dades mentre que el client les controla (si més no, a l’economia productiva tradicional). És per això, que cal delimitar millor les fronteres entre ambdós termes. Aquest és un tema capital en el pensament de Terranova: els usuaris tecnològics han esdevingut la forma central de treball de l’economia digital: són els nous treballadors de Facebook, Apple, Google, Twitter, etc. que tenen gratis els serveis però paguen amb les dades de les seves vides: la predicció (big data) com a sistema productiu, un tema molt car al positivisme capitalista, que August Comte va resumir en el “Preveure per produir”.

L’aparent naturalitat d’aquest nou contracte social es visibilitza molt bé en la transparència de les interficies. Sembla que no hi són, són fàcils d’operar, són ubiqües, neutrals i eternament accessibles. Quins instruments, doncs, hem de crear per poder desplegar un sentit crític que en faci possible un distanciament? Per a Terranova, la transparència no és la invisibilitat sinó la potencialitat de semblar inconscients. Partint de Freud, les interficies triomfen perquè són l’expressió del principi del “minim treball”, del principi del plaer.

IMG_20160426_193802.jpg

ALGUNES CONCLUSIONS DEL CICLE.

Primer de tot, agraïr a totes les persones que han participat a les taules la seva disposició i voluntat a debatre sobre totes les qüestions tocades. Certament algunes van obrir-se a la reflexió i el debat més que d’altres; algunes van entendre millor que d’altres que era un debat, no pas una conferència, però així són aquestes coses: en aquesta ciutat sempre hi ha hagut por a exposar els propis arguments; hi ha una sobreprotecció del lloc des d’on hom parla. Aquesta va ser una de les raons de fer aquest projecte.

Agraïr també a la gent de la Virreina la invitació i el suport ofert.

I naturalment, donar també les gràcies a totes aquelles persones que han volgut passar per la sala a participar de les més de vint hores de debats al llarg de tres mesos.

Per acabar, dues conclusions al vol, en calent, a l’espera de una reflexió més assossegada:

-No ha vingut tanta gent com esperàvem. Les raons: potser falta d’una difusió encertada, potser alguns temes eren massa “culturals”, però encara més possible és que la gent hagi percebut aquests debats en una clau institucional que podia aigualir la necessària autonomia dels discursos que es volien projectar. Hem de dir ben clar que ningú de l’Ajuntament va intervenir en la configuració dels temes a tractar o de les persones a convidar. Vam tenir una independència absoluta a l’hora de fer el programa. Però també és cert que algunes instàncies del consistori han aprofitat els debats per transmetre els seus punts de vista i perspectives. Això no és cap problema, perquè han de ser agents actius d’aquests debats. La qüestió és que en jugar a casa potser s’ha desvirtuat una mica la percepció de la gent respecte a la neutralitat de la idea original dels debats. Si haguessim fet aquests debats en un altre lloc no significat institucionalment crec que no s’hagués percebut de la mateixa manera. Chissà!

-Avui manen els funcionaris a l’Ajuntament. Les forces polítiques que acaben d’arribar al govern municipal encara no han estat capaces de trobar la forma de transmetre les seves òptiques (de vegades, molt difuses) als funcionaris. Ja no diguem els ciutadans. Les grans decisions municipals estàn a les mans dels funcionaris. De fet, ens hem trobat uns quants aquí i allà que ens han dit: “Per Déu, que aquests [polítics] durin molts anys”. Literal. Que els funcionaris controlen avui moltes de les decisions es va poder constatar amb diverses intensitats als debats sobre els monuments, sobre l’art públic, sobre el nomenclàtor, sobre el museus, sobre l’smart city. Cal prendre’n nota. No és que tinguin mala fe sobre les coses que operen, però sembla dificil trobar nou instrumental de reflexió i actuació en llocs on les dinàmiques s’han fet inercials.

Molta sort a tots i totes. Perquè ens cal, igual que cal desplegar noves formes d’imaginació no de fantasia, entenent la imaginació com l’habilitat per revelar la relació oculta de les coses i la fantasia com la creació de simulacres. Una cosa m’ha quedat clara després d’aquests debats: hem de trobar modes de pensar, crear i activar valors a la ciutat i de la ciutat que passin per desfer-ne altres. Desvaloritzar és una tasca complicada, perquè molts encara pensen que és un exercici negativista, reductor, nihilista. Ens calen eïnes noves per revertir aquesta interpretació. Hem de tenir valor per crear-les.

Enllaços a soymenos als videos i resums de totes les sessions del cicle Valor! 10 debats sobre la construcció del valor de la ciutat (Virreina Centre de la Imatge, febrer-abril 2016).

Valor! #1. “Educació i desproductivisme”. Amb Nuccio Ordine i Jara Rocha.
Valor! #2. “El Nomenclàtor viu: Samaranch, Pujol i Colom pugen i baixen de valor”. Amb
Pilar Serrano, Francesc Mercader i Andrea Valdés.
Valor! #3. “La plusvàlua de la multiculturalitat: història d’un fracàs?”. Amb Éric Fassin, Pep Fornés i Pep Dardanyà.
Valor! #4. “L’opció de la confusió: el valor polític de la ficció”. Amb Andrés Hispano, Joan Fontcuberta i Sergi Vicente.
Valor! #5. “Relats per fer. Censura i negativitat: els debats suspesos”. Amb Valentín Roma, Rafael Camps, Esther Pujol, i el Col·lectiu Leland Palmer.
Valor! #6. “Canòdrom Parc de Recerca Recreativa. Smart city: de l’arquitectura a l’enginyeria”. Amb Carles Sala, Esteve Caramés, Jordi Borja i Daniel García Andújar.
Valor! #7. “Monuments per fer. Cal fer-los?”. Amb Manuel Delgado, Ricard Vinyes i Lúa Coderch.
Valor! #8. “Escultura a l’horitzó: skylines ideològics de Barcelona”. Amb Gloria Moure, Núria Benach i Matteo Guidi.
Valor! #9. “El valor humà: quan el monument és la gent (des de l’helicòpter)”. Amb Gerard Horta, Galdric Peñarroja i Daniela Ortiz.
Valor! #10. “El valor de l’usuari: força de treball en l’economia digital”. Amb Tiziana Terranova, Aleix Valls i Roc Albalat.

Publicado en derrapes, Helarte como política, historias de las imágenes, Imaginación, Imágenes que ciegan, Memorias administradas | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario