La conclusió que s’extreu del cessament del director del MACBA, Bartomeu Marí, i dels comissaris Valentín Roma i Beatriz Preciado per part de les autoritats polítiques del MACBA -o sigui, del país- no és altra que el suport a la censura de la llibertat d’expressió cultural. Cessar Marí és una cosa -només faltaria-, però cessar els comissaris de l’exposició de les seves activitats al MACBA suposa el reconeixement de que les institucions coincideixen amb Marí amb els arguments que va donar per impedir l’exposició. És una de les coses més barroeres que he vist mai en aquest món de l’art. El flaire de la merda no coneix topalls.
————
La conclusión que se extrae del cese del director del MACBA, Bartomeu Marí, y de los comisarios Valentín Roma y Beatriz Preciado por parte de las autoridades políticas del MACBA -o sea, del país- no es otra que el apoyo a la censura de la libertad de expresión cultural. Cesar a Marí es una cosa -sólo faltaría-, pero cesar a los comisarios de la exposición de todas sus actividades en el MACBA supone el reconocimiento de que las instituciones coinciden con Marí con los argumentos que dio para impedir la exposición. Es una de las cosas más groseras que he visto jamás en este mundo del arte. El olor a mierda no conoce topes.
soymenos 
Pingback: | Cuando deshacer las lógicas del poder no es posible en el Museo